Treballadors

Els treballadors eren majoritàriament camperols, malgrat que també hi havia artesans i comerciants. S'ocupaven de produir i vendre aliments i els productes que necessitava la societat.

Els treballadors formaven part dels no-privilegiats és a dir no teien cap aventatge

CAMPEROLS

Serfs i lliures

En l'edat mitjana, el 90 % de la població estava formada per camperols. Molt pocs camperols eren propietaris de terres. La majoria vivia en un feu i treballaven les d'un senyor. No obstant això, no tenien sempre la mateixa situació.

Alguns camperols eren serfs, és a dir, estaven totalment sotmesos a l'autoritat del senyor. Per exemple, no podien abandonar el feu ni casar-se sense el seu permís. Els serfs treballaven gratuïtament pel senyor cultivant les terres de la reserva senyorial o fent les feines domèstiques. A canvi, el senyor els alimentava i els mantenia molt pobrament. La condició de serfs passava de pares a fills.

Altres camperols eren lliures, fet que els permetia abandonar el feu i tenir autonomia personal. Treballaven els masos de la senyoria i, a canvi, pagaven rendes al senyor, però podien disposar de la resta de la collita. També pagaven el delme a l'Església, un percentatge de la collita.

A vegades, els camperols es rebel·laven contra els seus senyors per tal de millorar la situació en què es trobaven.

La vida de la família camperola

 En general, els camperols vivien en petits pobles, en cases molt pobres fetes de tova, fusta i canyes; aquests habitatges constaven d'una sola habitació en què tota la família menjava i dormia. Els mobles eren molt escassos: algun bagul, una taula i el matalàs on dormien. Era molt habitual que compartissin aquesta mateixa habitació amb els animals domèstics.

Les famílies estaven compostes pel pare i la mare, els fills i, molt sovint, també per altres familiars. El pare era el cap de família i la resta de membres l'havien d'obeir.

Els camperols eren autosuficients, és a dir, produïen tot el que necessitaven. S'alimentaven del que cultivaven i es vestien amb les robes que teixien les dones. I ells mateixos es construïen les cases i es feien els mobles.

Tenien un nivell de vida molt baix. Menjaven malament, i la carn i el peix eren luxes que només es podien permetre en dies especials. Tampoc no tenien medecines. Per tot això, sovint les malalties eren mortíferes i la vida, molt curta: els que superaven els 40 anys es consideraven vells. Qualsevol calamitat (una sequera, una inundació, una epidèmia,una plaga) comportava moltes morts.

La feina al camp

La feina de camperol era molt dura. Tota la família, fins i tot els nens i els vells, treballaven de sol a sol amb eines molt rudimentàries: falçs, dalles, aixades i arades romanes.

Com que no tenien adobs, cada any cultivaven només la meitat de la parcel·la. L'altra meitat es deixava en guaret, és a dir, sense cultivar, perquè la terra recuperés la fertilitat. Això provocava que la producció agrícola fos molt baixa.

Principalment cultivaven cereals: amb el blat i el sègol elaboraven el pa, que era l'aliment principal, i amb l'ordi feien cervesa. També plantaven llegums: mongetes, llenties, cigrons... I als horts hi tenien hortalisses, vinya (amb què elaboraven vi) i fruites.

Els qui estaven més ben situats tenien algun animal: gallines, xais, porcs, vedelles...

ARTESANS


Eren els encarregats de crear objectes com gerros, figures... i vendre-les en el seu petit local.


COMERÇIANTS

tenien com a funció comprar i vendre en ciutats i pobles diferents